Hi ha moments a la vida on sembla que tot sigui perfecte. Hi ha dies especials que en gaudir-los, penses, vull que n’hi hagi molts com aquest, els hauríem de perseguir a la vida. I els dos caps de setmana passat ha estat així, curiosament rodejats de nebots que no veiem massa per viure lluny: la Maria de cinc anyets de El Cairo (Egipte) i l’Eric, de dos, de prop de Wolfsburg, Alemanya.
El passat cap de setmana (com cada segon cap de setmana de Juliol), a més, a Balaguer era la Transsegre, una festa especial per a nosaltres. Realment, és espectacular, tot el Segre ple de barques fetes de forma artesanal, amb gent vinguda d’arreu de Catalunya per gaudir del riu en els primers dies de l’estiu, tot i que l’aigua és bastant freda!!
Estic impressionat pels seus 26 anys i perquè és una festa organitzada sense ànim lucratiu pels joves (tot i que alguns ja no tant) del poble. Aquest any van aconseguir la fita de 275 barques i més de 3000 tripulants, i alguns anys han guanyat el premi a la barca més original l’equip del germà d’un bon amic, l’Oriol, teniu un exemple a sota. Nosaltres vam baixar un anyet, però no vam repetir l’experiència per una inundació que van patir els que dormien en tenda de campanya a sota el riu… Amb la Maria i els nebots de Sabadell, però, vam poder gaudir la festa del diumenge al matí.
I avui hem estat amb l’Eric, que ha pogut jugar amb la seva cosina Ares i estar amb els tiets i avis, tots junts. Ha estat un gran dia, d’inici fins ara, on te n’adones de la importància de passar bons moments en família, relaxats, en harmonia, amb bona conversa i grans moments divertits amb els més petits. Ells són ara el motor que ens fa moure, i t’omplen amb les seves ocurrències, per exemple, l’Ares va a buscar sempre l’Eric, a fer-li carícies de guapo, i l’Eric repeteix qualsevol cosa que li sembla divertida! T’ho passes bé sense adonar-te’n.
A més de pel nebot, m’encanta passar temps amb el meu germà petit Xavi, quatre anys ens portem, però per mi tota una referència com a persona, molt a prop malgrat la distància. De vegades, tampoc cal un contacte freqüent sinó saber que hi ets quan hi has de ser.
En fi, gràcies a tots per ser allà.
